Balanç estiu (I): Es trenca el repòker

Tal i com vaig prometre en el meu post de benvinguda i de donar-me a conèixer en aquests móns de déu, començo a escriure alguns posts de balanç de l'estiu. La meva idea inicial és fer-ne tres: un parlant de la meva penya de l'escola (el famós repòker d'asos: Zuran, Xavi, Rojo, Dani i servidor), de la gent de la uni (amb la novetat sanfermines) i finalment un del viatge que em vaig parir amb la meva familia als Estats Units (per molt que Zuran s'esforcés a convèncer la penya que me les havia pirat al Canadà -després diu que sóc un engatillador XD -). Desgraciadament només tinc fotos del viatge, i possiblement m'arribi alguna de sanfers, però us prometo que ara que he obert blog inentaré dur una càmera per anar farcint els posts d'interessant material fotogràfic.

Vull començar fent balanç del què hem fet amb els amics del cole. La veritat és que ha estat un estiu estrany en aquest aspecte, en part perquè tots ens les piràvem en dies diferents, l'estada de Rojo als EUA i el fugaç retorn per tornar a fer maletes aquest cop cap a Dinamarca,... He trobat a faltar un viatge mític com el que ens hem estat parint aquests últims tres anys. De bon gust m'hagués acoplat a Zuran i Xavi en el seu viatge, juntament amb dos amics seus UPCeros: Marc i Ale, a Deuchstland, però van pirar quan jo just tornava d'Amèrica, cosa que ho va fer impossible. Per cert, que la informació de totes les aventures a terres teutòniques (i que tinc entès que van ser molt interessants) les trobareu al blog del Xavi (quan ultimi el seu report) i Zuran (on té una bona col·lecció de fotos). Des del meu blog hi podeu anar directament clicant als respectius enllaços.

L'altre gran fet a destacar és la marxa de Jordi Rojo, un dels mites del grup. Aquest any farà un erasmus a Dinamarca amb el pretext de fer el projecte final de carrera (al igual cabroncete, vaya fiestones t'estaràs parint). És el primer cop que un dels pesos pesats de la penya cole fot el camp durant uns mesos. Sentirem tots la seva baixa, però segur que ens mantindrà ben informats de les seves peripècies. Esperem també que sigui capaç d'eludir la vigilància del sempre temible gos del club. D'altra banda, ja que no hem fet viatge d'estiu, crec que tindrem una bona oportunitat i excusa per fer-ne un a Dinamarca i així veure'l. Això sí, tal i com ens ha recordat, haurem de dur un ampolla de Vodka sota el braç per entrar a casa seva, que es veu que allà va molt car (se siente XD).

El que sí hem fet aquest estiu i sembla que comencem a introduir-ho com un clàssic de les vacances és anar a les festes de Gràcia. Aquest cop però Dani no ens va acompanyar, i vam anar Rojo, Zuran, Xavi, Aguilar (amic de Rojo i Xavi) i 2 randoms amics d'aquest últim. Segur que en trobareu referències al blog de Zuran, per tant no m'estendré en explicacions. El que em va semblar crema van ser les rondes de preguntes disjuntives en què un havia de triar entre algo totxo o molt totxo. Va començar la random amiga d'Aguilar clavant un: "Què preferiu, una tia gorda o una annorèxica que se li marquin tots els ossos?" A Xavi li va encantar el joc, quasi tant com els telones, i va decidir passar ell també a preguntar: "Què preferiu, una tia pagesa de Guadalajara amb bigoti que es passi el dia llaurant el camp o ... ?" en plan preguntes jartes de debò. Però crec que el millor va ser el reencontre amb Manel, un dels acompanyants de Sanfermines, i que resultà ser ni més ni menys que... el nòvio de Suneo/Rambo! (què petit que és el món). Recordo que el tio rajava de la penya del club de rol dient que es posaven a babejar per qualsevol tusker, i resulta que ell... vaya vaya. Em sap greu per ell perquè és molt bon tio i em va caure particularment bé, però la vida és una gran engatillada, ja se sap. Com a altra activitat en plan festes majors vam anar Zuran i jo amb Dani, Laura (nòvia de Dani) i 2 amigues d'aquestes a les festes de Sants (també trobareu el post del què va passar al blog d'en Zuran). Finalment destacar en aquest petit apartat d'activitats variades alguna quedada per jugar a futbol a la Salle que he fet amb Xavi i amics seus. Aquests partidets sempre resulten la crema. Llàstima que em vaig perdre el debut oficial de Zuran, que va acabar amb una dolorosa agressió de Michael Moore.

En resum: se'ns en va un dels mites i queda un viatge pendent...a Dinamarca!