Balanç d'estiu (i III): Jaaaaaaamboreeeeeeee!!

Bé, finalment, tal i com vaig prometre, acabaré el balanç d'estiu amb el que he fet amb la penya de la uni. Tot i així, en el fons, el balanç no acabarà de ser complert perquè hauria de parlar d'altres temes més personals, cosa que no faré donada precisament la categoria de personals que tenen aquests afers. A diferència que amb la penya del cole, aquest estiu ha estat més complet i ens hem parit més festes amb la gent de la facultat. Tot i això tampoc érem masses, ja que molta gent marxava als pobles o a ses illes. Dir-vos també que duré tot el relat en ordre cronològic, que no significa en ordre de rellevància, almenys per a mi.

La primera festa i alhora la més multitudinària fou la que s'esdevení la nit després de l'últim examen, i que es va fer a la casa que en Ferran té a Esparreguera. La veritat és que em pensava que seria poc crema, allí amb tots els pinkfloids i lerdos de la classe, però va resultar ser "exagerao". La nit s'inicià amb un sopar prometedor. Vam anar Jordi (conegut també com Aquil·les o Peles), Yuan, Adrià i jo amb la penya de l'Anna Pallissera (més coneguda com a Palli, i fins i tot com a Pajillera). Només comentar del sopar una de les meves ja habituals ficades de pota, quan vaig estar rajant de les mangues de les parelles que fa temps que surten i no carden per suposats motius i principis místico-religiosos que ho prohibeixen, i resultà que una de les noies presents del sopar era una d'aquestes. Naturalment ella m'intentava fer veure que no era cap manga sense dir-me clarament que ella era una de les monges que jo rajava sense cap mena de compassió (fet també habitual en mi), i això lluny d'aplacar els meus ànims encara em va encendre més, i vaig incrementar la crueltat dels meus atacs (fet encara més habitual en mi). Per sort tot va quedar bastant esmorteït perquè una de les noies, que era amiga de la monja, i que per cert anava ja bastant tocada a base de lambrusco, també es va sumar a l'atac anti-monja i ens en vam enfotre. Sigui com sigui, després del sopar (ple d'anècdotes i cotilleos, i on va quedar clar que l'expert en aquest últim tema sóc jo per l'estranya tendència natural que té la gent d'explicar-me la seva vida i els seus problemes) vam agafar el Super-Mini del Yuan i vam anar cap a Esparraguera, on en Ferran feia la festa al seu mas: el Mas del Gall, rebatejat ràpidament com a Mas del Gay (pel fàcil joc de paraules, i perquè no dir-ho, pel to de veu de nena que té el paio). I encara ens en vam convèncer més quan vam veure taques d'oli i xapapote just al terra de l'entrada.
Només entrar, Jordi i jo vam anar directes a la nevera a fer uns isostars: jo vaig pillar una ampolla de ron negre i ell va trobar uns red bulls. Quan els estava a punt d'agafar, de sobte, va aparèixer Borjamari de la nada i li va clavar: "Eh, els red bulls són pels qui conduïm; l'alcohol i les ties són per als altres". No cal dir que vam acceptar gustosos la proposta, que ens vam partir el cul de que fos tan lerdo i que a l'endemà li explicaríem la història a la seva millor amiga, la Neus, afegint-hi una mica de salsa (que mai està de més). La veritat és que va ser una nit de desfase en quant a alcohol i completa en quant a engatillades. Cada 5 minuts anava a rallar al Ferran que feia de DJ perquè posés Pont Aeri davant la indignació de la majoria d'assistents; també va estar bé quan vaig estar tunnejant els isostars de la penya aprofitant les mínimes distraccions (entre les víctimes va haver-hi Palli, el Tali, Borjamari, unes warrilles de 3r,...). Jordi i jo vam anar a engatillar a unes fursietes de 3r de bon veure, de fet no recordo la rallada que els hi vam fotre, però el que sí que recordo és que el seu sequaç no es separava ni un moment d'elles. Va estar bé i s'haurà d'investigar més a fons el tema durant les festes que es montin aquest any. El Jordi, a més, va anar a una random de la classe i la va començar a rallar i a engatillar clavant-li que a partir d'ara li hauria de dir Christian (de Christian Troy, el cirurgià ligón de Nip/Tuck), i de fet ho va aconseguir perquè a partir de llavors sempre li diu Christian quan es dirigeix a ell. La nota rància de la nit la va posar Adrià, que quan se les va voler pirar, va anar a buscar al Jordi que estava en un sofà amb una mossa, i li va clavar: "Venga, Jordi, vamos ya, que no te la vas a follar igualmente". No cal dir que qui se els va pirar va ser la tia. No sé, en general va ser una festa cremosa i espero que es repeteixi aviat.

Durant els següents dies vam estar quedant molt de trankis a casa meva, modo piscina amb Palli, Jordi i Yuan. Van ser tardes de tertúlies i rajades del mil de la gent de la classe en general. Vam estar jugant a un interessant joc de parelles en el que vam arribar a la conclusió que Yuan i Verònica (una tia rància i cansina de la classe que destaca pel seu abundant maquillatge) feien una gran parella perquè són uns cansinos del mil. L'altra parella de lujo van ser Jordi i Ferran, perquè tots 2 estan bermazas i van del pal metrosexual.

La meva relativa calma estiuenca la va trencar una xerrada amb la Maria, una tia del clínic un curs més gran que jo amb qui vaig compartir la dura experiència de fer pràctiques de nefro al clínic amb el puto Torras (ens vam fer com companys de camp de concentració), proposant-me d'allistar-me amb ella i la seva penya d'amics de Girona (no en coneixia a cap) a fer una escapada-acampada a Pamplona per San Fermines. Em vaig apuntar alegrement i vaig intentar reclutar al Jordi que finalment es va rajar. Vam sortir una caravana de 3 enormes furgonetes, 1 jeep i 2 cotxes cap a Pamplona des de Vic. La veritat és que semblàvem una mena de circ ambulant, i la gent dels altres automòbils ens miraven una mica flipats. Allí vaig conèixer a Manel, cap del club de rol de la UPC, i a qui Zuran i Xavi coneixen més com a "nòvio de Suneo". També vaig estar parlant amb un random que era bastant lerdo; primer m'ho passava bé engatillant-lo però després ja es feia pesat. En general la gent es va portar molt bé amb mi, va haver-hi un molt bon ambient, i a més amb la Maria ens duem i ens caiem bé, o sigui que si l'any que vé m'hi puc tornar a acoplar segur que ho faré. A més de la gent, també em va cundir el tipus de festa. El nostre modus operandi durant el finde va ser el següent: llevar-nos a la tarda, jalar, botellón i endur-se una ampolla d'alcohol (de ron en el meu cas) i estar tota la nit de festa enmig de Pamplona, engatillant i xerrant amb la penya. Jo personalment vaig a conèixer a un basc que afirmava que el problema del terrorisme és que els bascos no follen, i segons ell Jesús era basc perquè va morir als 33 anys sent verge i solter, i afirmava que tots els problemes del País Basc s'acabarien quan els hi duguessin una bona població de freskillas cap allà. No cal ni dir que si això passa jo també em faig basc. Després, al matí, veiem l'encierro de les 8 (m'esperava que els toros fossin més garns, no sé, els vaig veure bastant modo vaquillas), esmorzàvem i pillàvem el bus a les 10 cap al campament a sobar-la. Com us dic Sanfers és una activitat interessant, més si vas amb penya de puta mare i l'any que vé hi tornaré (què menys!).

Un cop tornat de Sanfers vam iniciar una rutina de sortides amb Jordi i Yuan. Vam trobar un local de mekis que es diu Jamboree i al qual entràvem gratis gràcies als flyers que repartien. Quan vam entrar per primer cop vam flipar: a la planta baixa no paraven de posar múscia rapera i estava ple de guiris, especialment adolescents, i de negres amb samarretes de bàsquet ballant rap; allò semblava el puto Bronx. Després de flipar-nos una mica amb aquella penya, vam pujar a dalt, on posaven múscia patxanguera dels 90 (quan el Jordi encara era jove) i on vam trobar un tio quarentón molt cremós que es flipava molt ballant i anant del pal gigoló, i a qui vam anomenar Maestro. Dir en aquest punt que em fot no haver duut càmara de fotos per fotografiar-lo o almenys fer-li un video, però en aquells moments jo no era conscient que més endavant escriuria el meu propi blog, així que sap greu, perquè hagués cundit poder-ne penjar imatges.
Com que el lloc ens va semblar de mekis, vam preparar una altra sortida per al cap de setmana següent. Vam quedar per sopar a casa de Jordi i aquest cop vam reclutar a Adrià (que es trobava a Barna per fer l’exmane d’infeccioses) i una amiga guarrilla (for free) de Jordi. Aquest cop no volíem ser menys que els pros del Jamboree i ens vam vestir especialment per a l’ocasió: jo amb la meva samarreta dels Chicago Bulls i sabatilles, i el Jordi amb samarreta de Jamaica i una gorra. Desgraciadament ni Yuan ni Adrià es van voler apuntar al rollo aquest d'anar del pal, en canvi la tia sí que anava de rapera perquè deia que és un estil que li cundeix (pardilla). Després del sopar vam baixar fins a Plaça Catalunya on havíem quedat amb Càmara i vam anar a fer uns isostars. Finalment arribàrem al Jamboree, que seguia tan cremós com l’altre dia, amb els raperos i el Maestro inclòs. Es preveia, per tant, un emocional duel de gigolós entre aquest i Càmara. En Jordi, naturalment per ajudar al seu sequaç (encara que digui que no ho és), va anar a un grup de teenagers yankees i va pillar per banda a la més fea (un minitusker) i li va endollar al Càmara. El minitusker, però, no es va deixar engatillar fàcilment, i de fet, li va clavar al Càmara que amb qui volia rollo era el Jordi, i com que Càmara també és solidari amb la causa, no va dubtar d’anar al Jordi a dir-li que no podia deixar escapar una oportunitat així. Naturalment, Jordi sí que la va deixar escapar, amb el qual Càmara va tornar a l’ofensiva demostrant que és un audaç caçador de jabatos. Tot i així, quan vam sortir de la disco encara no s’havia aconseguit liar amb ella, amb el qual va engatillar-la perquè vingués amb nosaltres, malgrat les notòries protestes d’Adrià, que anava clavant: “Vaya fea de mierda, que se vaya, no quiero ni ver a esa hija de puta. El Cámara es un desgraciado”. Finalment ens vam separar de la feliç i bonica parella per anar a casa a clapar, i l’endemà quan em vaig trobar a Jordi pel messenger em va clavar que el Càmara li havia trucat pel matí dient-li que s’havia endut la minitusker a casa seva i se l’havia catxat. Una nova conquesta del rei de la nit.

Després d’aquest parell de sortides cremoses al Jamboree ja vaig haver de pirar cap a USA amb els meus pares per iniciar el viatge. Quan vaig tornar la penya uni ja estava desintegrada: cadascú al seu poble o lloc d’estiueig i a més amb els putos exàmens de setembre. Què hi farem. Aquesta setmana per fi acaben, amb el qual a partir de dijous... un nou Jamboree?