LO CÀMARA, el Azote

Segueixo amb la saga de patètics personatges que he tingut la desgràcia (i en part la sort, perquè m'han proporcionat un munt de rajades i temes pel blog) de conèixer al llarg de la meva etapa d'estudiant de medicina. Aquest cop us parlaré de Jordi Kàmara, popularment conegut com Lo Càmara (no li diem així perquè sigui de Lleida o comarques, la veritat és que és de Vilanova o Vilafranca o Vilajoquèconysé, sinó pel fàcil joc de paraules amb Lo Cartanyà) o el Caçador de Jabatos (o de tuskers, o segons Joan, àlies Yuan The One, "de dones que són més fàcils de saltar que de rodejar").

El Senyor de la Nit, amb Jeroni al fons

Lo Càmara té uns 25 anys, va estudiar Medicina (pel que semblarà amb aquesta saga, la fàbrica de freakes més gran de Catalunya) i ara és resident de bioquímica, i treballa al Clínic. Comparteix pis amb un super orco anomenat Gerard i que estudia Fisioteràpia (1r va provar amb Medicina però va fracassar), i amb una mexicana bulímica de qui raja tot el dia i suposem que és perquè no se l'ha pogut tirar. El vam conèixer a través de Jeroni, antic estudiant de medicina, en una de les mítiques farres que vam iniciar a casa d'aquest (com ho enyoro). Tot i que Jeroni va acabar deixant la carrera i tornant a Mallorca, en Jordi va decidir adoptar el Càmara i convertir-lo en un company de festa perquè va poder veure que Lo Càmara és un personatge totalment engatillable i manipulable (com ara explicaré). Així doncs, actualment Lo Càmara és el sequaç del Jordi, que el tira i utilitza com a Azote contra tota aquella tia que segons ell considera mereixedora d'ésser rallada i sobada per Lo Càmara.

La primera víctima de la llarga llista de tuskers que ha assaltat Lo Càmara és ni més ni menys que l'arxiconeguda i temuda Gorda dels Facials (un jabato del mil, i a més una superguarra). De fet em sembla que va ser a partir d'aquest lamentable fet que Jordi va decidir adoptar-lo com a sequaç i usar-lo d'arma arrojadiza. La història es remunta a una festa de Medicina que es va fer a Cocobongo o Túnel Aribau o com es digui ara (és que cada mes canvien de nom aquests putos garitos). Precisament, quan havíem fet el botellón a ca Jeroni en Jordi ens havia il·lustrat de nou amb la Llegenda de la Gorda dels Facials (que un dia publicaré, us ho prometo) i tots havíem flipat de lo guarra i denigrant que era aquesta tia. I va i ens la trobem a la discoteca. Veritablement la realitat va estar més que a l'alçada de els expectatives: era molt fea i molt gorda. En Jordi naturalment ens la va presentar (és així de galant, li agrada presentar-te a la gent més jarta de Catalunya) i jo no sé què li vaig rajar que em diu: "Ah, és que jo sóc la més tonta del grup (del grup de ties amb què anava)"; i el Jordi li clava: "Què dius? que ets la més puta? Sí, això ja ho sabem". Jo pensava que la tia s'humiliaria catxo i va i li respon amb un to condescendent i complagut: "Ai Jordi tonto, no em diguis aquestes cosetes, jejeje". Jo vai flipar. I va i apareix el Càmara por ahí i el Jordi li presenta a la Gorda dels Facials. Total que jo en aquell moment em giro per parlar amb Yuan, i al cap d'una estona que portàvem xerrant, se li obren els ulls com unes taronges i sense dir res i amb la mirada fixada en el més enllà m'estira del braç. Jo naturalment em vaig girar i se'm van caure els ous a terra quan vaig veure a Lo Càmara morrejant-se amb la Gorda dels Facials. En aquell moment va aparèixer Jordi cridant: "Noooo!! Què fa aquest tio!! Vés a saber si deu haver-hi lefa, i de quants tios diferents, a la boca d'ella!!". Però lo més jarto encara havia d'arribar: va i ella després de quatre morrejades s'aparta d'ell i l'engega. La Gorda dels Facials donant carbassa!! Una tia que es va enrollar amb el Senyor dels Facials, que físicament és clavat a Mortadelo. Una tia que apart de ser lletja no té honor, i que per intentar lligar li va soltar al Jordi quan la va conèixer: "Vine, et presentaré unes amigues, elles són més guapes però jo sóc la més guarra".

A partir d'aquella nit havia nascut la llegenda de Lo Càmara: el Caçatuskers. Des de llavors a cada festa que hem anat amb ell, Jordi va a buscar un grup de ties, i d'entre elles tria la més gorda i lletja (i cada cop són més gordes i més lletges, per veure fins a on arriba la indignitat de Lo Càmara) i li presenta amb la mítica història: "Mira et presento un amic que es diu Lo Càmara i és actor porno". Fins ara no ha dit mai que no a cap dels objectius. I a sobre després amb pitorreo li clava al Jordi: "Jajaja tio sóc un carronyaire. Em quedo amb les teves restes, amb les que no vols, jajaja". Ell així és feliç. Ja se sap, la felicitat és una cosa subjectiva.

PD: Agraeixo a Irene Sansano la seva aportació fotogràfica per al post... ara que hauries d'explicar què feies i fas amb una foto de Lo Càmara al mòbil... jejeje