ENCISTELLADES: MUNDIAL DE BÀSKET

Aquest any com sabeu tots hi ha hagut ja un dels més grans events esportius del planeta, el Mundial de futbol d'Alemanya, però també i per sort per als amants del basket com servidor el Mundial de Basketball a Japó. El canvi horari que hi ha amb les terres nipones i sobretot el fet d'haver d'estudiar pel MIR no m'ha deixat seguir tan bé com jo hagués volgut la competició però ara que ja s'ha acabat la primera fase i comença la tonyina de debò no vull estar-me de fer alguns comentaris sobre el poc que he vist i fer alguna porra per veure si em podria guanyar la vida fent betandwins o si per el contrari val més que apreti per al MIR.
Com he dit fins ara només hi hagut la fase prèvia, la fase de broma, sobretot per a Espanya. La selecció estatal apunta molt alt, és ben cert, però el fet d'estar al grup dels amfitrions, Japó, ha provocat que fins ara no se les hagi hagut de veure amb rivals realment forts, ja que Japó ha procurat que el seu grup fos assequible per així poder classificar-se com a quart i passar a vuitens i enfrontar-se al campió olímpic, Argentina, i caure llavors amb el cap ben alt. Tot i així, els nipons no han aconseguit l'objectiu i els emparellaments de vuitens han quedat així:

Argentina - Nova Zelanda
Turquia - Eslovènia

Itàlia - Lituània
Espanya - Sèrbia

------------------

Alemanya - Nigèria

USA - Austràlia

.

França - Angola

Grècia - Xina

.

És a dir que Espanya no es podria trobar a USA fins la final i a Argentina fins les semis.

Anem a repassar els enfrontaments:

Argentina - Nova Zelanda

Aquí el pronòstic en condicions normals és més que fàcil, passaria Argentina. La selecció sudamericana és un equip molt complet, amb un gran quintet inicial (Prigioni, Ginobili, Nocioni, Oberto i Scola), tot i que haig de reconèixer que no sóc gaire fan de Prigioni, el base del TAU, i de fet penso que la posició d'1 és la que li queda més coixa a la selecció albiceleste. Però recordem que és una de els favorites i que va guanyar les anteriors olimpiades, i que la resta del quintet titular és més que notable, i la plantilla està força bé també, amb jugadors com Herrmann (fitxat pels Bobcats i ex-Unicaja), Carlos Delfino (Detroit Pistons, i sona com a futurible aler del Barça si relament decideix marxar de l'ostracisme en què està a la NBA i torna a Europa) i un pívot expert i amb bona mà com és Ruben Wolkowisky. Tot i això veurem si s'acaba adjudicant el títol ja que crec que ha baixat el seu nivell de joc de fa ara 2 anys... (sobretot Ginobili, que em sembla que va ser una flor d'estiu i no és tan bo com ens volen fer creure).

Nova Zelanda no mereix cap comentari: selecció mediocre que es basa sobretot en una defensa molt agressiva.

Itàlia - Lituània

Duel interessantíssim i molt igualat. La selecció transalpina m'ha sorprès gratament i m'ha demostrat que la plata de les olimpiades no va ser una flor d'estiu. Una selecció molt tàctica i competitiva (ja sabem com són els italians en els esports), que té grans tiradors com Basile i sobretot la jove promesa (i per a mi ja realitat) de només 20 anys: Marco Belinelli, una autèntica ametralladora i excel·lentíssim jugador. De fet en els tiradors és en el que es basa la selecció italiana, ja que fins i tot els seus homes alts juguen més per fora que per dins (com per exemple Angelo Gigli -molt bon jugador també i que més d'un cop ha sonat pel Barça, de fet era la segona opció després de Fran Vázquez; i Luca Garri). I aquest potser és un dels grans handicaps en el que es poden trobar els italians, la manca de centers (com a 5 pur intimidador només tenen a Marconato)... tan de bo hi hagués Andrea Bargagni, número 1 del draft d'aquest any, i així sabríem el vertader potencial dels transalpins. Tot i això en el partit contra USA els italians van lluitar molt bé el rebot (ja ho dic que els italians tenen una competitivitat... de fet són els únics que han fet patir als USA, arribant-los a guanyar de 10 punts a la mitja part). Finalment dir que em sorprèn l'absència de Massimo Bulleri que fa que la posició de guard quedi mancada d'efectius, només amb l'atrevit i descarat (i jugón també) Fabio Di Bella.

Però qui també té baixes precisament en la posició d'1 i 5 és Lituània. Els bàltics enyoren a Jasikivecius, Ilgauskas i Andricevicius... i curiosament també com els italians es basen en els shooters, sobretot en Macijauskas (excel·lent tirador però de vegades té desconnexions i perd pilotes claus com per exemple en el partit contra Turquia i que va significar la derrota dels lituans). Així doncs assistirem segurament davant d'un concurs de triples, i com en qualsevol enfrontament entre equips tiradors la victòria serà per als qui primer entrin en ratxa i també en una bona defensa (en aquest aspecte veig més capacitats els italians, que a més disposen d'una llarga plantilla per si eliminen algú a faltes). Pronòstic: victòria final dels italians, però partit molt igualat.

.

Turquia - Eslovènia

Bufffffff aquí sí que és putes fer un pronòstic. M'han agradat molt totes 2 seleccions fins ara, malgrat que es basin en conceptes de joc força diferents: Eslovènia és més alegre i ofensiva, mentre que els turcs són un autèntic mur i cobren molt cares les cistelles (típic equip de jugar a marcadors baixos, rollo partits de 60 punts).

En principi per qualitat individual i noms Eslovènia té més possibilitats que els turcs, recordem grans jugadors de l'equip balcànic: Jaka Lakovic (ex-Panathinaikòs i flamant fitxatge del Barça, m'ha agradat molt com ha anat jugant, un base molt complert amb bon passe i tir acurat i excel·lent i capaç de destacar per sobre d'algun base contrari NBA com el portorriqueny Carlos Arroyo), Beno Urih (completant brillantment la posició d'1, aquest base de San Antonio Spurs), l'escorta Becirovic (25 anyets, jugador del Climamio Bologna) i els homes alts NBA com Nesterovic (tot i que aquest el trobo força random) i Primoz Brezec (que tot i el nom us puc assegurar que de primo només l'aspecte físic, perquè jugant m'ha agradat força).

Com sabeu els turcs en el món de l'esport són una de les meves debilitats (com ho demostra que bategés el gran joc que vaig inventar a Eivissa com a Turcocopa, en honor als partidassos que feia Turquia a l'Eurocopa del 2000 amb el mític davanter Hassan Sukur)... fora conyes s'ha de dir que els turcs són un equip molt competitiu, de jugar partits de pocs punts i saber enfrontar amb garanties els minuts finals. Els turcs es basen sobretot en el seu tirador Serkan Erdogan (quina mà que té aquest homen!), també té bon tir el seu explosiu base, Ender Arslan (bon jugador), i completa els seus recursos ofensius el seu joc interior amb homes molt competitius com Kerem Gonlum (el millor center que tenen), el nou fitxatge del TAU Kaya Peker i Kurtoglu. M'hagués agradat que el pívot Mehmed Okur dels Utah Jazz hagués anat a la selecció ja que així completarien un molt bon joc interior, així també com Turkoglu per millorar la posició de 3.

Es preveu un partit molt igualat, però m'inclino per victòria d'Eslovènia, tot i que per homenatjar la Turcocopa i amb la gran postal que em va enviar el Xavi d'Istambul no estaria gens malament que guanyessin els turcs.

.

Espanya - Sèrbia

Espanya és una de les grans favorites pel mundial. És un equip molt complet, amb un quintet inicial de garanties amb els Calderón, Navarro, Jiménez, Garbajosa i Gasol. Té bons suplents com Sergio Rodríguez (draftejat per Portland, haig de dir que és un jugador que m'agrada molt, és molt vertical i descarat, tot i que inexpert ja que només té 19 anys, però estic segur que d'aquí uns pocs anyets serà ell el titular i no Calderón), Rudy Fernández... més fluixos com a suplents són Reyes (encara que als ejpañoles els hi encanta, jo trobo que és un petardo, i com es trobi els USA no rascarà bola) i Mumbrú (a qui auguro un nou fracàs al Madrid). Com es pot veure la selecció estatal té un gran potencial però com he apuntat al principi, tot i que la veig per estar a semis o a la final, encara no l'hem vist competir contra una gran selecció (en el Mundial, aj que ens els partits de preparació sí que ho va fer i va atonyinar Argentina, però una cosa és un amistós i una altra de ben diferent un partit a vida o mort).

Sèrbia en condicions normals hauria de plantar cara... però actualment són una selecció de fireta, capaç de perdre contra una França mediocre sense Tony Parker o fins i tot contra Nigèria. Cap dels jugones balcànics ha volgut anar a la selecció, i entre els molts NBA només compten amb el mediocre Darko Milicic. Una autèntica veure com una selecció guanyadora cau en la més absoluta mediocritat.

Pronòstic: victòria molt clara d'Espanya.

.

Alemanya - Nigèria

Deuchtsland és una selecció patètica + Nowitzki. En Dirk ho fot tot, els altres són uns putos patans de merda. Això és tot el que s'ha de dir d'Alemanya. Pel que fa a Nigèria té jugadors molt físics, alguns d'ells juguen a les lligues universitàries alemanyes però la veritat no són gran cosa. Crec que Nowitzki guanyarà, i el següent partit contra USA cap a casa.

.

USA - Austràlia

L'altra victòria fàcil de vuitens. Els USA són els grans favorits pel Mundial, i després de veure com no es prenen de catxondeo els partits encara ho són més. Podrien haver muntat un equip encara millor si homes com Garnett o O'Neal o Duncan no haguessin renunciat però tot i així tenen un equipàs sobretot basat en el joc exterior: Paul (una de les meves debilitats, el millor rookie de l'any) i Hinrich de guards, i el gran trio dels millors joves i grans dominadors de la NBA: Wade o Flash (imparable quan entra a cistella), King James i Melo Anthony. Completa una bona línia exterior un excel·lent tirador com Joe Jonhson (donat les característiques del trio cremós és el jugador ideal per complementar ja que si bé Melo també les enxufa, James i Wade són uns autèntics Senyors de les Pedres). El joc interior en principi és fluix (a ver gañans, ho és pensant en els jugadors que podria haver-hi hagut però qualsevol selecció pagaria per tenir els que han vingut), i per això amb bon criteri Mister K (el coach de USA, per cert gran entrenador que està a la Universitat de Duke, una de les de més prestigi) ha agafat alguns jugadors de caire més aviat defensiu, ja que el poder ofensiu el té sobretot el perímetre i no és bo fer un equip de només chupones, com Dwight Howard (una altra de les meves debilitats, i que es follarà a Pau Gasol si se'l troba a la final) i el 3 reconvertit a 4 Shane Battier (aporta equilibri al ser un jugador que tira poc i va més en defensa, tot i que té una bona mà i s'obre freqüentment al triple fet que vol dir que Mister K realment ha analitzat les seleccions rivals ja que molts equips juguen amb 4 oberts i Battier anirà de mequis per cobrir-los). Tot i això disposa d'un grandíssim jugadoràs com Elton Brand (Míster 20-10 -mitges a la NBA de 20 punts i 10 rebots-) per al pal baix si bé el seu handicap és la falta de centímetres. Més altura aporten Chris Bosh i Brad Miller tot i que ambdós jugadors em semblen força mediocres. Com us deia el que m'agrada sobretot d'aquesta selecció americana és la mentalitat de voler guanyar, i que fa que un jugador com LeBron James que és una de les grans estrelles de la NBA cedeixi protagonisme i en comptes de xupar-se-les totes (que és el que em feia por de USA) el tio es molt generós amb l'equip i s'ho curra molt. També destacar sobretot com a clau dels yankees la defensa: és increïble com pressionen i roben, i sempre tenen molts més tirs que els rivals, i és sobretot això el que els hi dóna els partits. I són molt més atlètics que la resta i això és el que fa preguntar-me com esperen els espanyols guanyar l'or si es trobaran que una de els grans estrelles estatals com Navarro es trobarà cobert i haurà de cobrir a James (10 cm més alt i molt més fort que el de Sant Feliu... és que se l'endurà al pal baix i no el podrà aturar!! suposo que llavors muntaran una zona però com Anthony s'enxufi a base de triples peta la zona). És per això que USA és sens dubte la gran favorita al títol, i només si fan alguna pallassada, que tampoc és del tot descartable, guanyen el Mundial segur.

Pel que fa Austràlia no l'he vista jugar i només sé que basen el seu joc en el NBA Andrew Bogut. De la resta dir que són quatre arreplegats. Victòria clara dels EUA.

.

França - Angola

En principi França era una de les favorites ja que combinava un equip molt atlètic i amb uns quants jugadors NBA (entre ells Boris Diaw, jugador revelació de l'any) amb el gran Tony Parker, base titular dels Spurs i que aquest any estava a un gran nivell de forma. La inoportuna lesió d'aquest ha deixat als gavatxos amb el cul a l'aire, i s'han convertit en una selecció incòmode però en el fons assequible com ho demostra la derrota contra el Líban. I és que la pèrdua de Parker ha estat un gran cop esportiu i moral...

Angola són uns randoms. Per tant el pronòstic aquí tampoc no està massa clar i qui ganyi serà més per demèrit de l'altre. Pronostico tot i això victòria d'Angola, donant la sorpresa.

.

Grècia - Xina

Totes 2 seleccions m'han agradat força. Els xinesos me'ls esperava pitjor. M'han demostrat que no només són Yao Ming (un jugador que em desagrada ja que no sap explotar el seu temible potencial) sinó que també ha aparegut el jove i descarat ala-pívot de 7 peus Jianlian Yi, té bons tiradors de 3 i és un equip alt (és l'equip més alt del torneig, uns 2,02m tenint en compte que un dels bases fa només 1,82). Tot i això encara els hi manca tenir més tècnica i sobretot més experiència i control del partit (recordem que són l'equip més jove del Mundial)... però crec que en un futur no massa llunyà la selecció xinesa no hauria de ser menystinguda.

Grècia és bàsquet europeu ranci pur. Llavors us pregunteu com em pot agaradar... pos perquè aquest tipus de joc de marcador baix i ajustat, fent el guarro i decidint-se tot a l'últim segon en una selecció que domina els finals ajustats també té el seu toque, la seva gràcia i sobretot el seu mèrit. M'agraden els jugadors que en finals ajustats agafen els galons i se la juguen i sempre guanyen. Els admiro. Per mi els grecs tenen una grandíssima selecció i són després dels USA els meus favorits pel títol. Ja us dic jo que un Espanya o Argentina - Grècia acaba en victòria dels hel·lènics. Ultracompetitius i amb plantilla molt àmplia i completa, i són l'equip més equip, com ho demostra el fet que no tenen cap jugador NBA però són els campions d'Europa i el seu bloc no té gairebé cap fissura. El seu jugador estrella és Theodoros Papaloukas, líder del campió de la passada euroleague, el CSKA Moscou. El gran capità és un base de 2 metres molt difícil de cobrir però encara més de superar. Sap fer jugar molt bé l'equip amb atacs llargs i manté una clarividència als minuts finals amb marcadors ajustats que crec que és única al món. És el jugador més cerebral i racional del basket. Tenim també a Diamantidis, l'aler del Barça Kakiouzis i a Spanoulis completant un bon perímetre. Llàstima de la baixa de Zisis epr cop de colze de Varejao que li fracturà la mandíbula i es perdrà la resta del Mundial, eprquè llavors encara estaríem parlant d'una selecció més potent. Però si deiem que tenien una bona línia exterior a l'interior no es queden curts: Papadopoulus (no el coneixia ja que juga a la lliga russa amb uns randoms però és un pívot molt fort i rocós i juga molt bé tan en atac amb els seus ganxos com en defensa) i sobretot a Baby Shaq, és a dir, Schortsianitis (només 2'06 però és un puto armari i un dels jugadors més intimidadors després de Howard). Equip per tant completíssim i a qui auguro una medalla. Passarà segurament aquesta ronda i la següent. A semis però es trobarà a USA.

.

Per tant en conclusió, com acabarà el mundial?

Tinc clar que es una de les semis serà Grècia - USA, i si hagués d'apostar qui guanyarà aquest partit doncs m'inclinaria pels USA, però hauran de patir i força. Crec que els hi serà el partit més difícil. USA per atnt arriba ales finals i fa l'or. Grècia es conformaria amb el bronze.

.

L'altre quadre no és tan clar: uns quarts amb Argentina - Eslovènia/Turquia o Espanya - Itàlia no són fàcils de pronosticar i no podem descartar sorpreses com la italiana. La lògica ens diu que els semis serien Argentina - Espanya i aquí l'eliminatòria la veig igualada però amb més possibilitats per als espanyols. Tot i això el cor em diu que en aquest quadre hi haurà sopresa i no descarto un Itàlia - Argentina i els transalpins a la final. Ja veurem. Però el més probable és final USA- Espanya amb victòria pels primers i el bronze per a Grècia i el quart lloc per a Argentina.

.

Or: USA

Plata: Espanya

Bronze: Grècia

Quart lloc: Argentina

.

El temps em donarà o no la raó (possiblement no perquè algun resultat sorpresa sempre s'acaba donant en un mundial, però buenu...)