El sopar de la buti

Ahir per fi es va cel·lebrar el mític sopar que ens havíem jugat a la buti i que Jordi Martín i servidor vam guanyar. La història es remunta als descansos de mitja hora que teníem entre classes i que ens els passàvem jugant a la buti, en Jordi i jo versus la Palli i la Mireia (de fet s'acabaven convertint en partides d'1 hora i dos quarts per la tendència natural que ens impulsava a seguir jugant i fer campana de la següent classe). Per a què les partides fossin més cremoses vam decidir jugar-nos un sopar al primer que guanyés dues butis. Jo no estava gaire satisfet amb el tema perquè fins ara la Palli i la Mireia havien guanyat més partides que nosaltres, i sobretot quan es van posar 65 a 43 a favor d'elles. Per sort vaig descobrir que Jordi és un autèntic niño buti i va fotre una cantada de 50 punts que ens va salvar la partida. Després se'n va jugar una altra, i els hòmens vam tornar a guanyar. Així, doncs, les cartes havien parlat: la Mireia i la Palli ens havien de fer un sopar.

En principi s'havia de quedar per les 22h, però donat que feien el Barça de bàsket, i com que, sobretot, volia fer un reportatge fotogràfic de l'esdeveniment, per després penjar-lo al blog, incloent-hi la preparació del sopar, jo em vaig presentar a can Palli a les 21:00 amb 3 ampolles de lambrusco.

Ja que l'he comprat jo me'l començo a fotre

Quan vaig arribar Irene, que havia quedat per sopar, encara hi era, i vaig xerrar un moment amb ella mentre em gravava unes cançons cremoses que té al portàtil al meu IPod. Mireia i Palli, en canvi, estaven en plena feina a la cuina, i vaig treure la càmara dissimuladament, volia fer-lis fotos per sorpresa i sense que se n'adonessin, però vaig ser tan orco com per oblidar-me de treure el flash i de seguida es van catar de les meves intencions.

En aquesta primera foto les enxampo mig de sorpresa...

La Mireia comença a estar-ne fins als pebrots, de les meves fotos, i m'amenaça amb el cullerot de fusta.

La veritat és que vaig flipar amb el que s'estaven currant, hi havia un munt de coses, i com que elles després volien fer una partida de revenja no volia ni pensar què cony hauríem de fer en Jordi i jo si perdéssim. Aquí teniu el menú del sopar:
1r plat: amanida amb formatge i nous a la salsa vinagreta + raïm amb formatge per picar + truita de patates que va passar per una petita crisis
2n plat: pollo al chilindrón
Postres: hi havia préssec amb almívar i gelat de vainilla, però no arribaríem a tant

Aquí el raïm amb formatge per picar. Una autèntica currada.

La truita va donar més problemes ja que es va quedar enganxada...

...però la nostra xef ho tenia tot controlat......girem la truita...... i queda llesta per menjar. De mequis! Aquí el pollo al chilindrón, que va triomfar encara més que la truita.

Un cop ho havien preparat tot només quedava esperar en Jordi, que havia quedat amb penya seva de veterans per fer unes partidaques a la Play, i que es va presentar a les 22. Només entrar es va posar a jugar amb el gat, la Leo, que és una bestiola estúpida i inaguantable, que sempre que estic assegut al sofà té el costum de venir i passar caminant sobre els meus ous, i que tan la Mireia com jo volíem carregar-nos. Al final ens vam haver de quedar amb les ganes. Mentrestant els altres acabàvem de veure com el Barça era humiliantment derrotat i per tant vam decidir començar a endrapar.

El Jordi jugant amb la Leo, que amb el flash sembla que estigui fent un gomish demonish

El sopar va estar molt bé, menjar abundant (no vam poder amb les postres) i francament bo, i els temes de conversa van ser interessants i cremosos, encara que alguns d'ells massa personals com per penjar-los aquí al blog. Com a resum podríem dir que vam començar a parlar sobre si era més fàcil lligar sent tia que tio. Jo tinc la teoria, i ho vaig exposar, que una tia ho té més fàcil, perquè una tia sempre trobarà un tio disposat a tirar-li la canya, mentre que els tios no estem sempre disposats a tirar-la. En Jordi era clarament del meu parer, mentre que Palli i Mireia ho posaven en dubte. Seguidament el tema es va continuar en plan que molts cops els tios nem a tirar la canya a ties que potser no són tan guapes com altres però que tenen més pinta de guarres, i va acabar degenerant en la creació d'una llista de les ties que tenen més cara de sucia i semblen més guarres de la nostra classe (no faré públics els resultats, ho sento, però ho faig per si un cas). Posteriorment vam parlar de tios i ties cremoses, jartes i fresques de la uni i de fora (aquí va sortir el mític tema Jordi vs Natàlia Mas), rajant molt de la gent del clínic (que típic) i ens vam adonar de la necessitat de crear algun rumor cremós ja que aquest any les noticies del corasón estan bastant apagades. Tot i que segons les nostres sospites i les nostres ganes d'aparellar 2 persones en concret poden trencar aquesta relativa estabilitat dels cotilleos.

Finalment ens vam posar a concedir la revenja a la Palli i a la Mireia a un nou enfrontament a la buti (altre cop al millor de 2 partides). Jordi i jo vam guanyar la primera, que per cert va ser una partida atípica ja que es va cantar buti més cops que no pas qualsevol pal (va ser una partida de niños buti, i per tant bastant ràpida i amb altes puntuacions). Eren gairebé les 2 de la nit que vam iniciar la segona, però estàvem tan petats (a mi em va entrar una nyonya amb tan de menjar) que ho deixem per demà mentre esperem per veure el Madrís-Barça.

En aquesta foto estem en plena partida. Jo ensenyo una bonica manilla de copes.

El Jordi pensant-se l'estratègia després d'haver cantat una buti. És un autèntic niño buti.

Per cert que aquesta 2a partida ha començat malament pels hòmens ja que perdem 17 a 0. S'haurà de remuntar... o pringar.

La Palli rient després que ens hagin fotut un 17 a 0...

...llàstima que si li acabi ràpid l'alegria perquè ha de rentar els plats. Jejeje. Se siente!