Festa a la Facu!

Quina millor manera per acomiadar l'any i entrar a les vacances d'hivern (de vacances re de re que toca estudiar, però buenu) que parint una gran festa a la Facultat. Aquest any tocava fer-la els de 6è, concretament a la gent que està apuntada a les comissions pel viatge fi de curs i que serveixen per treure's pasta pel viatge, clar que en realitat són una bona engatillada, i per això ni jo ni d'altres (Peles, Yuan, Neus, Irene, Mònica,...) no estem apuntats. L'entrada, la més cara de la història de les festes a la Facultat: 12 euros amb només 2 consumicions! Però va valdre la pena.
Sento dir que no vaig dur càmara per posar fotos, i mira que hi havia el Senyor dels Facials!!! Però la responsabilitat no és tota meva: jo la pensava dur, fer unes fotos i després deixar-la a la taquilla juntament amb l'abric, però els lerdos organitzadors van decidir bloquejar les taquilles i que així tothom passés pel guardarropia, i com que no volia anar amb la càmara en mano durant toa la festa pos vaig sudar. Una altra de les grans meravelles de l'organització va ser fer les entrades amb paper blanc i sense cap segell, més fàcil de falsificar impossible, que és el que va acabar passant (de fet es creu que unes 100 persones van entrar amb entrada falsa). En fi, es preveia una nit mogudeta.
Vam quedar pel botellón en Jordi, Yuan i jo a casa del primer. Neus ja havia tornat a Mallorca i Irene i Mònica no van sortir. I pel que fa a Palli and friends són membres de les comissions i havien d'estar a la festa currant. Mentre vèiem el partit Osasuna-Atlético de Madrid (per cert, que grande l'Osasuna), ens ventilàvem una ampolla de Ballantines (de fet, Jordi s'ho ventilava: es deuria fotre el 50% almenys) i xerràvem de temes cremosos i personals. Crec que va ser una d'aquelles converses que segons definició Rojo i Zuran "aporten i s'estilen". Finalment ja en plan conya va sortir un tema personal, però més jarto: les palles. En Jordi ens va plantejar la filosòfica pregunta de "quantes palles ens devem haver fet a la vida aproximadament?" (s'ha de dir que ell ens duu 6 anys d'avantatge). La veritat és que una pregunta molt sobrassada però alhora curiosa i que en el fons en algun moment ens hem plantejat tots els tios. Ell ho comptava amb una mitja d'1 al dia però jo li vaig dir que això em semblava exagerat, perquè malgrat que hem passat tots moments pajolilleros de 2 a 3 al dia, ha estat en dies supercomptats, i a més a més hi ha dies que entre que estàs de viatge o tens la sort d'estar amb alguna tia (aquests desgraciadament sempre són menys del que voldríem) no arribes ni de conya a aquest esplendorós promig, i més durant tan de temps. S'ha de dir que tots aquests comentaris els vam fer després d'haver-nos fotut el Ballantines (jo duia llavors 3 isostars). Acabada la nostra discussió, i quan era just entrada la mitjanit, vam decidir anar cap a la festa per donar-nos-hi crema.
Hi havia una quilomètrica cua fora de la Facultat, de 30 minuts com a mínim segons els meus càlculs, ja que els vigilants (Juan Tena, Esteve, Estelli -sí sí, tenim tot un estelli al clínic-,...) havien d'estar solventant la ineptitud de l'organització (Borjamari un d'ells, como no) controlant si l'entrada era vertadera o no, i com us imagineu estaven més que rallats els pobres degraciats. Nosaltres vam sudar de fer cua, vam nar al Juan que ens va deixar passar sense demanar-nos entrada tot i que la teníem. Això d'entrar a una festa quan et dóna la gana i sudant de cues està de mekis, llàstima que només es pugui fer a les de la facultat.
Un cop dins, i mira que m'hi vaig tirar unes 5 hores, crec que no vaig ballar més d'un minut seguit en tota la nit. Va ser en plan xerrar amb gent, tan coneguda de la classe com randoms. De fet es podria dir que vaig fer un modo Rojo, en plan anar a clavar sobrassada i crema a la gent per la face. Una de els coses que em va ajudar a entrar en aquest modo i tenir més soltura parlant van ser els 6 isostars que em vai acabar fotent en total durant tota la nit. De fet crec que anar contentillo és un requisit indespensable per a realitzxar tal tasca. Una de les altres coses és que la gent sap que ets de 6è i et vénen a donar crema, i finalment perquè a l'entrada de la festa et donaven at random una enganxina amb el nom d'un personatge (a mi em va tocar Amidala d'Star Wars... sí, bastant humiliant) i tu havies de buscar a la parella (en el meu cas a Anakin Skywalker), i si la trobaves tenies un chupito gratis. De fet jo em vaig posar a buscar per donar-me crema més que pensant amb el chupito, perquè primer ja anava prou servit i no volia acabar en modo mallorca, i 2n perquè ja podia aconseguir beguda for free, al ser del curs, colant-me a la barra. Haig de dir, però, que no vaig saber trobar a Anakyn (vaig trobar a un tio que era vagina, encara pitjor que el meu), en part suposo perquè principalment vaig anar a buscar només a les ties.
Entre gent mítica vaig trobar al Senyor dels Facials, que està de resident a Cirurgia Maxil·loFACIAL (què menys!) a la Vall d'Hebron i que segons Jordi es veu que ja l'ha liada un güevo perquè ja ha tirat la canya a tot el personal femení del servei: des de les doctores i residents, passant per les infermeres, i arribant a les txatxes. També em vaig trobar una tia que és de la promoció del 84 i que no para de perseguir al Jordi a totes les festes que anem perquè en una festa de l'any passat el Jordi va tenir la brillant idea d'anar a donar-se crema i engatillar-la, i des de llavors la tia aquesta es pensa que vol rollo amb ella. De fet va ser bastant jarto a la festa que es va fer al razz quan Irene va decidir donar un cop de mà a Jordi i es va posar a sobar-lo en presència de la Núria (la tia aquesta txunga perseguidora) en plan perquè marxés, però la tia lluny d'acovardir-se va apartar a la Irene amb una bona empenta i va seguir al seu rollo. En aquesta festa Jordi me la va derivar i li vaig donar cobertura perquè es fugués, i vaig començar a parlar amb ella de 50.000 temes (és que tenia una ruleta de mekis i anava molt suelto) i cap al final em solta: "el Jordi és bon tio?" i jo allí: "Bueno, no massa la veritat" i vai intentar canviar de tema. Al final quan em vai rallar d'ella i m'anava a pirar em solta: "Ara quan ens veiem per la facultat, i no vagis borratxo, em saludaràs?" (pamba, a veure si encara em tocarà el rebre a mi a partir d'ara... sempre hi haurà l'opció de passar-li al Yuan i així tancar la cadena XD). Vaig xerrar també amb el Tali, Marta de Vilassar, Lola (a Neus li hagués encantat),... També vaig anar a fer més d'una visita a Palli que estava treballant a la festa, Maria Àngels, Mireia,... i naturalment al nostre DJ: Ferran Viñas propietari de Mas del Gay. Abans de la festa Jordi i jo l'havíem intentat engatillar perquè posés tralla. El tio ens va clavar que no podia perquè tothom li havia demanat que només patxanga i davant la meva insistència que posés Pont Aeri va acabar concedint un "bueno, al final de la sessió posaré una mica de House", i jo li vaig clavar que em semblava una mariconada i "com a mínim has de posar Hardcore", afegint en Jordi "sí sí, posa Thunderdome, des de Rotterdam, Holanda" i el Ferran se'ns va flipar i es va posar a cantarronejar alguna música de Thunderdome. Pensàvem que el teníem engatillat i que escoltaríem tralla a la festa i que la gent rabiaria a piñón (el nostre real objectiu, ja que la múscia ens la pela). De fet un cop posés la tralla jo volia anar a la gent i començar a clavar: "joder que DJ más malo! sólo clava tralla! id a decirle algo" i engatillades de l'estil. Però desgraciadament Ferran no es va moure de la patxanga. Finalment com a curiositat Jordi em va presentar una tia i quan li va dir que em deia Guifré va clavar: "vaig tenir un ex-nòvio que es deia Guifré"... jo ja pensava que era l'únic Guifré del planeta però veig que com a mínim ja som 2. Suposo que us semblarà una xorrada perquè la majoria teniu noms molt més comuns que se'n troben a patades, però jo és el primer cop que sento a parlar d'un Guifré en tota la meva vida. Poz ezo, ja en som 2.
La festa va acabar a les 5, deixant a tota la gent de les comissions treballant en plan recollint-ho tot i netejant, i els tres hòmens vam pirar cap a les respectives cases. Va ser una nit de mekis, per mi els festes a la facultat sempre han estat les millors, i espero que al llarg del curs se'n facin més.