NBA 2005-06: I love this game

Seguint la línia prèvia de la secció basketbolera del meu blog batejada per a en Zuran com a Encistellades, he decidit crear aquest post en el que parlaré de la nova temporada de la NBA, la millor lliga de basketball del planeta, i faré els meus pronòstics, amb el qual a final de temporada es podrà veure si sóc un expert o un random de la vida.

Personalment crec que el màxim favorit per a l'Anell de Campió torna a ser San Antonio Spurs. Si ja tenien una gran plantilla l'any passat, liderada per Tim Duncan (ben acompanayat de Manu Ginobili i en grau menor de Tony Parker), aquest any encara l'han millorada amb les excel·lents incorporacions de dos il·lustres veterans: Nick van Exel (bon base, donarà descans a Parker) i Michael Finley (amb ell, Ginobili -que serà presumiblement el titular- i Brent Barry, San Antonio s'ha assegurat ser la franquicia de tota la lliga que ha cobert millor la plaça d'escorta). S'haurà de veure el rendiment de l'altre argentí de l'equip i que ha fitxat aquest any pels de San Antonio: Fabricio Oberto. En la meva opinió crec que els Spurs necessitaven més a Scola (que finalment s'ha quedat a l'ACB, una competició que jo crec q li vé petita) que no pas Oberto (ocupa una posició més ben coberta, la d'ala-pívot on ja hi ha Tim Duncan i Robert Horry, mentre que a la posció de pívot només hi ha Mohammed i Nesterovic, 2 randoms en la meva opinió), i no sé com s'adaptarà aquest a la NBA després d'una última temporada sense pena ni glòria per la lliga estatal (Scola va jugar molt millor). La pedra angular del projecte dels de Texas segueix sent sense cap mena de dubte Tim Duncan, i si no se l'atura (fins ara només ho ha aconseguit Shaquille O'Neal, i quan estava bé de forma) de ben segur que donarà un 4t anell a la franquícia de San Antonio. El quintet titular probablement serà: Parker i Ginobili de guards, Bowen d'aler, Duncan de power-forward i Mohammed de center.

L'altre equip que donarà guerra a l'Oest és Phoenix Suns, l'equip que millor va jugar l'any passat (líder de la regular season) i de qui els fans del basketball ofensiu en vam quedar enamorats. La franquicia d'Arizona ha fet un bon canvi amb els Knicks: s'han desprès de l'aler Quentin Richardson (posició que poden cobrir perfectament bé amb Shawn Marion) pel center Kurt Thomas (no és cap meravella, però és un juagdor que els fa més servei ja que la posició de pívot no la tenen tan ben coberta). L'altre jugador alt és el veterà Briant Grant fitxat dels Lakers. Tot i la pèrdua de Joe Johnson (a Atlanta Hawks, i a cnavi els Suns s'han endut l'ala-pívot Boris Diaw, que potser els hi feia més falta), crec que els Phoenix han trobat un bon substitut per a la posició d'escorta: Raja Bell (l'ex Utah té unes mitegs molt semblants, de 20 punts partit, a les de Johnson). És a dir que en principi el quintet titular havia de ser: Steve Nash de base (enorme jugador i clau a la temporada passada proclamant-se MVP, per mi és el real motor dels Suns), Bell d'escorta, Shawn Marion d'aler (tornaria a la seva posició habitual després de juagr de power-forward l'any passat), Amaré Stoudemire d'ala-pívot i Kurt Thomas de center. Els plans de la franquicia, emperò, s'han vist greument alterats (i amb això els seves possibilitats d'èxits)per la greu lesió d'Amaré Stoudemire, home clau de la franquicia juntament amb Nash i Marion, sobretot pel que fa al joc interior. Veurem com aguanta Phoenix la seva absència, i amb quin estat de forma tornarà Stoudemire el febrer (és un jugador molt físic, i estar tan de temps apartat del terreny de joc pot passar factura). Realment serà una pena quedar-se més de mitja temporada sense veure un dels millors jugadors de la NBA i un dels meus preferits. Tot i això aposto que Phoenix entra als play-offs i que pot arribar a semis o final de conferència.

Pel que fa als equips de l'Est, destaco sobretot els 2 finalistes de conferència de l'any passat, Detroit Pistons i Miami Heat, i la més que possible presència d'un tercer equip en discòrdia: els Cleveland Cavaliers de LeBron James. Detroit conserva el mateix bloc que els 2 anys anteriors, en què es van proclamar campions el 2004 i subcampions el 2005: un cinc molt defensiu, amb bons jugadors però sense cap superestrella. Possiblement, però, té un hàndicap: la marxa de Larry Brown, l'entrenador que ha fet possible els èxits de la franquicia de Michigan. Clar que aquest adéu permetrà que jugadors que havien quedat en l'ostracisme pel fort caràcter de Brown tinguin més minuts, i entre aquests hi ha la jove promesa Darko Milicic. Haurem de veure què pot aportar la banqueta, però tot i això, són dels favorits a la conferència est, i amb menys probabilitats a l'Anell (de fet l'any passat van estar ben aprop, només van perdre per un partit contra els Spurs). Cinc inicial: el de sempre, és a dir, Billups de base, Hamilton d'escorta, Prince i Rasheed Wallace de forwards, i Big-Ben de center.

Miami en canvi ha seguit un camí radicalment diferent al de Detroit i ha renovat la plantilla amb grans incorporacions: el forward Antoine Walker (el Soldat Universal) i el base Jason Williams són els que destaquen més; a part també de fitxar James Posey (tots 3 jugadors milloraran el tir exterior dels Heat), un aler de garanties, i de comptar amb dos il·lustres veterans: el base Gary Payton i el pívot Alonzo Mourning (jugador que admiro i que espero que pugui guanyar un anell de campió). Naturalment, però, els motors de l'equip són Shaquille O'Neal i sobretot Dwayne Wade (que juntament amb LeBron James, Stoudemire i Anthony formen un nova generació d'enormes jugadors). A més a més els acompanya Udonis Haslem, un ala-pívot que va acabr fent un final de temporada molt bo tenint en compte els seves possibilitats. Jo personalment crec que els probabilitats de victòria passen per mantenir Shaq en un bon estat físic, ja que ara per ara el veig com l'únic jugador que pot menjar-se a Tim Duncan i per tant impedir la victòria dels Spurs; això sí, haurà d'estar en plena forma. Relament Miami ha muntat un equipàs però molts analistes han coincidit a dir que els Lakers van fer el mateix el 2004 amb els famosos quatre fantàstics (Shaq, Bryant, Malone i Payton) i van acabar perdent. Jo no acabo de veure comparable la situació, ja que llavors Kobe i O'Neal es duien a mort, i en canvi les 2 estrelles dels Heat, Wade i O'Neal tenen bon rotllo. Qui veig més problemàtic és JayWill, i si no assenta cap pot ser que Miami pateixi. Cinc inicial probable: JayWill de base, Wade d'escorta, Walker d'aler, Haslem de power forward i O'Neal de pívot.

L'altra franquicia de l'est que ha construït un bon equip al voltant de la seva estrella, el millor jugador de la NBA per l'enorme potencial que té, LeBron James són els Cavs de Cleveland. L'equip d'Ohio s'ha mogut bé pel mercat i ha incorporat a l'escorta Larry Hughes (jugador defensiu molt bo) i l'ala-pívot Donney Marshall (un molt bon tirador que millora les opcions des del perímetre). A més a més han pogut renovar el pívot Zydrunas Ilgauskas, un gegant de 2'22 m. Potser la posició que tenen més fluixa és al de base, encara que l'han reforçada amb Damon Jones, base ex-Miami i també molt bon triplista com Marshall. Tot i això s'haurà de veure com s'acopla l'equip, i si James seguirà la seva meteòrica progressió (jo aposto que sí, i que a més s'endurà el MVP de la temporada). Cinc incial més probable: Snow i Hughes de guards, James i Gooden o Marshall de forwards i Ilgauskas de center.

Finalment crec i que tot i que hi ha altres equips que poden donar guerra, aquests estaran un esglaó per sota dels 5 que he mencionat, tot i que algun d'ells pot ser equip revelació de la temporada. Destaco els Dallas Mavericks de Dirk Nowitzky tot i que penso que els segueix faltant un bon pívot (Dampier és massa random), els Houston Rockets (entre Tracy McGrady i Yao Ming poden anar fent feina, i a més han incorporat a Stromile Swift, David Wesley i Rafer Alston), els Indiana Pacers (han recuperat a Ron Artest després de complir els 92 partis de sanció per la batalla campal de Detroit, i és un equip jove en franca progressió), Denver Nuggets (van protagonitzar un final de temporada molt bo i tenen un gran quintet inicial: André Miller de base, Voshard Lenard com a escorta i triplista, Carmelo Anthony i Kenyon Superman Martin de forwards, i Marcus Camby de center) i com a possible revelació assenyalaria a Milwaukee Bucks, que crec que arribaran a play offs i faran un paper digne (no crec que arribin a la final de conferència ni molt menys): ho dic sobretot perquè al talent i punts de Michael Redd per fi s'ha sumat un bon joc interior: Jamaal Magloire i sobretot, encara que s'ha de veure el rendiment a curt termini, Andrew Bogut, el rookie que en principi està destinat a ser un dels centers més destacats de la lliga, encara que com en qualsevol jove promesa sempre s'ha de ser prudent, i més comptant que l'any anterior van sortir 2 molt bon jugadors interiors: Emeka Okafor i Dwight Howard. Veurem tot i això que acaba passant... i si al maig hauré d'esborrar i treure aquest post perquè he fallat en les previsions (espero que no!).